dimarts, 8 de novembre del 2011

DINAR A CANILLO

El meu fill havia de fer com a deures del "cole" una entrevista a alguna persona que fos important per ell, i qui millor que el seu tiet , personatge força conegut a Andorra, ja que ha sortit a la tele sovint i ha escrit articles a algun diari del pais.
Vam trucar-lo  i no només vam obtenir "cita" per la entrevista,



sinó també una invitació per dinar a casa seva: feia mesos que no quedàvem i ja en teniem ganes!!!



La Celine, la meva cunyada,



és també una gran cuinera i evidentment, com que sap que m`agraden els dinars "guais", s'esmera una passada per sorprendre'm.....cosa que a mi m'encanta!.

El dinar va consistir en uns aperitius realment exquisits:

Unes torrades de pera amb foie-gras ( ummmmmm!)



Unes culleretes de compota de poma amb vieires i cruixent de pernil (uauuuuu!)



Un carpaccio de peu de porc amb salsa de mòdena i fruits secs (ufffffff!)



L'entrant: una crema de remolatxa amb els seus "tropezones "



Plat fort: Llom al forn amb salsa de mostassa i arròs de xampinyons al curry



I com a guinda final i esclatant ja de plaer.....una deconstrucció de tarta tatin amb gelat de vainilla al caramel!!!!!



Tot això regat amb un bon vi de rioja i un cava brut, coses que no poden faltar!!!

I per finalitzar el dinar i començar la sobretaula (que va durar fins les 6 de la tarda) un café Nespresso amb unes xocolatines after-eigth i unes  palmeretes que vaig portar jo, doncs no sé anar a cap dinar amb les mans buides.



Així de feliços estàvem tots després d'aquest excel·lent dinar, que es va veure complementat per la agradable companyia i la bona estona que vàrem passar plegats.


De la meva cunyada també vaig obtenir la promesa de que em passarà les receptes per que si us ha agradat també ho pogueu probar a casa.Us les penjaré així que les tingui!

GRÀCIES CELINE!!!


1 comentari:

Elena ha dit...

Hola Mª Angels,la comida me parece deliciosa,y en cuanto tengas las recetas ,a "l'atake".
otra cosa ,tu hija en esta foto ,me ha recordado tanto a ti cuando eras pequeña...
besos,
Elena Arnal