MONA DE PASQUA SENSE OU

Les mones de pasqua és un gran món, ja que depèn de les zones són típiques d'un estil, i depèn de zones d'una altre.

Hi han mones de pa de brioix amb ous de veritat (suposo que ous durs) per guarnir-les, hi han mones de pa de pessic amb nata, crema, trufa etc.... amb ous de xocolata al damunt, i hi han llocs on el pastís no és important, sinó que la mona és considerada la figura de xocolata que posem al damunt del pastís.

Hi han verdaderes "birgueries" en figures de xocolata, de diversos tamanys i preus que segueix les modes en questió de dibuixos animats, jugadors de fútbol,etc....

A casa nostra s'ha menjat la mona per tradició, però en realitat ni els pastissos de pa de pessic ni la xocolata és el que més ens agrada.

Us mostraré les mones de l'any passat i les d'aquest, per que veieu la varietat. Intento anar provant i veure quina és la més ens agrada.

L'any passat vaig fer una mona pel meu fillol, en Guillem,i com que és al.lergic a l'ou vaig fer el seguent pa de pessic de iogurt, però sense ou.

Ingredients:

1 iogurt natural
3 mesures del iogurt de farina

2 mesures de sucre

1 mesura oli

1 mesura de llet

1 sobre de llevat (que no sigui royal, que sembla ser que duu trasses d'ou)

la ratlladura d'una llimona.

Barrejar els ingredients i coure a 180 º, de 45 a 60 min (segons els forns)

Per veure si és cuit farem la prova de l'escuradents, clavant-lo al pa de pessic i veure si surt sec o no.

Un cop el vaig tenir cuit, el vaig deixar refredar i el vaig tallar en 3 trossos.

Vaig muntar un bric de nata de 1 l , i en vaig separar 1/3 al qual hi vaig anar afegint cacau en pols tipus colacao o nesquick, fins que va estar al nostre gust. A la resta de la nata li vaig afeir sucre glaç.

Per muntar el pastís vaig posar 1 capa de pa de pessic, una capa de nata, una altra de pa de pessic i una de trufa, una de pa de pessic i llavors vaig cobrir tot el pastis amb la nata que em va quedar.

La ornamentació ja la veieu amb nata, ametlles laminades i un ou de xocolata.

Va quedar prou bona, i graciosa, al guillem li va agradar molt, i sobretot va estar molt content de poder-ne menjar per que no tenia ou. Es molt recomanable i dóna "el pego". Les persones al.lèrgiques estan tant acostumades a no poder menjar com tothom a les celebracions que agraeixen l'esforç de que el menjar per a tothom sigui apte també per a ells.

Val a dir que el meu nebot va ser molt agraït ,i a part dels nombrosos petons i abraçades i el "gràcies tieta!!!!", en va menjar el tros més gran de tots.