dimarts, 30 de desembre de 2008

CANAPÉS EN ESPIRAL

En aquests dies festius, es molt habitual iniciar els àpats amb un complert aperitiu.
A mi en concret m'agada molt, i sempre miro de fer coses variades i si pot ser faciletes.
Aquests són uns canapés extrets de receteriocanecositas.com, que m'encanta.Si teniu ocasió visiteu-la, és genial!!!!
Son vistosos i molt bons i accepten varietat de farcits.

Ingredients:

Pa de motllo sense crosta
paté
sobrasada
formatge de untar amb fines herbes

Preparació:

Agafar una llesca de pa de motllo i passari el corró pel damunt, per deixar-la ben fineta.
La untem de paté, sobrassada o formatge i l'enrotllem sobre si mateixa.
L'emboliquem amb paper film com si fos un caramel i la reservem a la nevera.
Fer el mateix procediment amb totes les llesques.
1 h abans de menjar desembolicar les llesque i tallar-les a redanxes de 1 cm.
Servir intercalades amb una plata.

dimarts, 23 de desembre de 2008

HOJALDRINAS

Es un dolç típic de Nadal. La paraula dolç, en aquest cas és relativa, ja que encara que es veuen molt arrebossades amb sucre glaç, no són gens dolces ni empalagoses, ja que la massa no en porta de sucre.
La recepta l'he tret de recetariocanecositas.com, que es una de les meves pàgines de referencia.



Ingredients:

600 gr de farina.
400 gr mantega a Tª ambient.
50 gr de vi blanc
la ratlladura de 3 taronges (jo de 2, em va semblar suficient).
Sucre glaç per arrebossar.

Preparació:

Barrejar tots els ingredients,( amb la Thermomix o sense). Formar una bola i deixar reposar a la nevera 1 hora.
Treure la massa de la nevera i estirar-la amb el corró, deixant-la amb un gruix de 1 cm. Tallar rectangles o formar figures amb el tallapastes. Posar-les en una plata de forn i deixar reposar a la nevera una estona (mentre s'escalfa el forn, per exemple). Coure-les a 170º aprox. 30 min. comprovant al treure-les del forn que estan seques.
Deixar refredar i arrebossar-les amb sucre glaç.
Mireu quin efecte fan juntament amb unes roques del desert.
Aquesta plata la vaig portar a casa d'uns amics , per picar una mica de dolç, després d'un excel.lent sopar!!!

dilluns, 22 de desembre de 2008

ROQUES DEL DESERT

Un nom molt sofisticat per la senzillesa personificada....

Ingredients:

200 gr xocolata per desfer (negra, blanca o amb llet segons els gustos)
200 gr cereals (Kellogs, Special K)

Preparació:

Desfarem la xocolata al bany maria en un caçó. Afegirem els cereals fins que veiguem que queden tots untats, i que no queda massa xocolata al cul del caçó.
Amb una cullera anirem fent montanyetes sobre un paper de cuina ( tendeix a escampar-se i que dar pla, per tant hem de procurar amuntegar-ho en forma de muntanyeta el màxim que puguem).
Deixar refredar.

Jo n'he fet de blanques i negres, però amb xocolata amb llet també queda bé.
El toc de xocolota amb el cruixent dels cereals resulta sorprenent i mireu quin aspecte més original, per presentar a taula.


Aqui les blanques....





Aqui les negres.....



divendres, 19 de desembre de 2008

CANAPÉS DE FOIE-GRAS AMB POMA CARAMELITZADA Y MELMELADA DE FIGUES

Es el clàssic aperitiu "selecte" de totes les celebracions. Normalment es bò per si sòl, ja que un trosset de pa de motllo torradet i untat amb foie ja es prou bò, si a més a mes el foie-gras l'hem fet nosaltres la cosa millora encara més, i si al damunt hi coloquem uns dauets de poma caramelitzada o bé una punteta de melmelada de figa casolana, es converteix en excel.lent.

Doncs bé, aquesta és la meva sugerència de presentació, jo he utilitzat unes torradetes rodones que ja són especials per canapés.


Poma caramelitzada

Ingedients:

1 poma

1 nou de mantega

1 cull. sopera de sucre.

Preparació:

Pelar i tallar la poma dauets ben petitets. Desfer la mantega en una paella i pposar-hi la poma que courem a foc molt baixet i remenant sovint.Quan ja sigui cuita hi afegirem el sucre i ho deixarem coure uns minuts fins que el sucre quedi caramelitzat ( no massa, ja que si no, al arrefredar quedaria la poma dura).

Melmelada de figa

dimecres, 17 de desembre de 2008

REDUCCIÓ DE VINAGRE DE MÒDENA


Es bò de tenir-ne sempre un biberó a la nevera, ja que una reducció de mòdena ens donarà un toc agredolç a algunes preparacions alhora que ens guarnirà els plats d'una manera molt vistosa, com uns canapés o una amanida,etc....
Es senzilla de fer, però també agraïda, ja que la fem un dia i ens dura molt temps a la nevera amb el mateix biberó.


Ingredients:

1 botelleta de 500 ml de vinagre de mòdena
1 cullerada sopera de sucre.

Preparació:

Posem els ingredients en un caço al foc i ho deixem bullir a foc viu fins conseguir una textura de xarop, tenin en compte que quan refredi espessirà fins a una textura de caramel.
El posarem al biberó i ja el tenim a punt per utilitzar.
També podem recórrer a la redució que venen ja feta, de diferents marques, que és comodíssima.
Aquí en teniu alguns exemples:








I la textura seria aquesta:


dimarts, 16 de desembre de 2008

MICUIT DE FOIE-GRAS D'ÀNEC I PEDRERS CONFITATS

És una recepta que fa molts anys que faig.Me la va ensenyar una companya de feina que es diu Anna Maria, i fins i tot anàvem a comprar els foie-gras juntes a França.Des que va plegar de la feina ens hem vist poques vegades,però jo sóc fidel i vaig cada any al mateix mercat d' aus de Foix, a la mateixa paradeta, on ja em coneixen quan truco per encomanar els fetges.
Des d' aquí moltes gràcies Anna, sàpigues que és una de les recpetes més preuades i estimades que tinc.

La realització d'aquesta conserva es molt senzilla, la unica complicació es la manipulació del ingredient principal, el foie-gras, que a part de ser delicada, hi pot haver persones que la textura del foie-grass cru li pugui fer certa impressió desagradable al tacte.

Si superem la impressió de la manipulació d'aquest ingredient, tindrem una conserva "delicatesen", a un preu molt més asequible que al supermercat i més natural impossible.

Ingredients:

1 foie-gras fresc
sal i pebre

Preparació:

En primer lloc cal tenir el foie dins la nevera per que quedi dur .El foie te una textura de mantega, que amb la fredor de la nevera queda dur i amb l'escalfor de la temperatura ambient s'estoba.Millor començar amb el foie just acabat de treure de la nevera.

Separarem els dos lobuls que té el foie sencer, i a partir d'aquí intentarem retiar les venes seguint el trajecte de les que queden al descobert, les més gruixudes, amb molta cura de que no es trenquin, fins que son tant fines que es trenquen inevitablement. Intentarem fer aquest procés amb cura de no espatllar molt la forma del foie, que sigui el més senser possible.

Quan el tenim desvenat, hi posarem sal i pebre al gust (millor menys que més, ja que un foie dolç s'arregla amb unes escames de sal maldon, un foie salat NO es pot arreglar.)

Tindrem pots de conserva preparats, o sigui nets i esterilitzats.Això s'aconsegueix posant els pots dins una olla gran , coberts d'aigua, i a bullir 20 min, a partir de que arranca el bull.Es treuen amb unes pinces llargues de girar la carn, i es deixen refredar sobre un drap de cuina net i recent planxat( el planxat li dóna una certa esterilització).

Agafarem els pots i anirem posant trossos de foie el més grans possible, intentant que no quedin forats, encara que l'haguem d'apretar una mica.Omplirem els forats amb els trossos més petits que ens hagin anat quedant inevitablement.

Fet això tancarem els pots i els colocarem amb una olla, coberts d'aigua freda i els farem bullir de nou 20 min a partir de que arranqui el bull. Els treurem amb cura al acabar el bull, ja que si els deixem referedar dins l'aigua es couria massa el foie.

Al sortir de l'aigua es veu que el foie s'ha encongit i esta flotant dins una bona quantitat de oli. Al refredar-se aquest oli es solidifica, ja que no és res més que el greix del foie, i a la vista es veu tot el pot blanc, ja no es veu el foie.Tot això és normal.
Quan s'hagin refredat cal rentar els pots, ja que al bullir va sortint certa cantitat de greix i queden els pots bruts i oliosos. Un cop nets i secs és quan jo li enganxo unes etiquetes, que tant si es per menjar a casa, amb convidats o per regalar, llueix molt més.

Els millors pots que jo he trobat per fer aquest tipus de conserva són els que tenen la goma taronja. uns de 200 grs concretament.Els altres tipus de pots no m'han convençut tant, i els de la goma taronja més grans, si no és que hi hagi molta gent a menjar els trobo excesius. Per a mi els ideals són aquests.



PEDRERS CONFITATS

Una altra conserva que faig, amb trampa, és la de pedrers confitats d'ànec o bé de oca.Dic amb trampa perque jo els compro confitats a la mateixa parada del mercat i jo els poso als pots i els hi faig el buit com qualsevol conserva. Quan els poso als pots no hi poso greix , d'aquesta manera he comprobat que es conserven igual i evidentment no tenen més calories afegides.
Així tinc sempre uns pedrers a punt per una amanida "delicatessen".

Aquí es veu el pot per davant, amb les etiquetes que li poso.







Aquó pel derrera, on es veuen els pedrers sense greix...

BON PROFIT!!!!!!!

dijous, 11 de desembre de 2008

CANAPES DE FORMATGE DE CABRA AMB PEBROTS CONFITATS

Quin aperitiu més sorprenent!

La gràcia del canapé està en el contrat salat-dolç i en la originalitat de la seva confitura...de pebrots!!!

Es realment deliciós, és un èxit assegurat a qualsevol taula, siguin quin siguin els gustos dels comensals (ho tinc comprobat, tinc un cunyat que no suporta els pebrots i aquests canapés li encanten).

Ingredients:

Pa de motllo o bé biscotes especials per canapés.
1 rotllo petit de formatge de cabra.

Per la confitura:

200 gr de pebrots
100 de sucre
50 gr de vinagre

La recepta admet 100 gr de pebrot verd i 100 de pebrot vermell, o 200 de pebrot vermell.
Jo l'he probada de les dues maneres i m'ha agradat per igual.
Només pebrot verd no és aconsellable perque queda una confitura més amarga.

La recepta original porta dins dels ingredients 100 de aigua, que jo no hi poso, doncs em quedava massa líquida. Sense l'aigua a mi em queda perfecta, però si algu pensa que li ha quedat espès, sàpiga que li pot afegir una mica de aigua.

També pot haver-hi algú que pensi que hi ha massa vinagre. A mi no m'ho sembla,és la gràgia del confitat, però va a gustos, també es podria reduir una miqueta.



Preparació en thermomix:

Posar els pebrots en el vas de la TH, trossejar 4 seg a vel3 i 1/2. Afegir tota la resta dels ingredients i programar 25 min. Tª varoma vel. 1. (sense cubilet, per afavorir la evaporació de l'aigua sobrant).

Retirar del vas i deixar refredar.

Posar en pots.

Es guarda a la nevera molts dies, sense esterilitzar.

Si ho posem en pots petits (ja que s'en gasta poc cada vagada) i ho esterilitzem es guarda a Tª ambient mesos, com una melmelada.

Preparació tradicional:

Trossejar molt petit el pebrot (en brunoise), posar-lo en una paella juntament amb la resta dels ingredients i coure a foc suau durant aprox. 1h. Si es consumeix l'aigua afegir-n'hi una mica.

Resta del procés igual.

Presentació:

Torrar el pa de motllo i tallar en 4 trossos cada llesca. Posar al damunt de cada un una rodanxa fina de formatge de cabra, i per rematar, una punteta de confitura de pebrots.

dimecres, 10 de desembre de 2008

PASTES FULLADES

Es un dels clàssics dels aperitius, sempre elegant , saborós, vistós i versàtil, ja que es poden fer de molts tipus.

En concret els de la foto són de sobrassada, de tunyina, de franckfurt i de formatge. En realitat es poden fer de més sabors, tot depèn del que tinguem a la nevera i al rebost.

Es entretingut però no difícil, sempre que comprem la pasta fullada ja feta.



Ingredients:

Pasta de full,pot ser congelada o fresca, però millor de forma quadrada.
mini-francfurts, pernil dolç, sobrassada, paté, formatge.....
rovell d'ou (per pintar)
formatge ratllat, sèsam, llavors varies per guarnir i diferenciar les pastes.


Preparació:

Posarem 1 lamina de pasta de full sobre la taula de treball enfarinada i amb un ganivet esmolat farem uns rectangles de la mida adequada per envoltar un mini-francfurt.Jo prenc la mida del primer amb un francfurt dins i després intento fer la resta de la mateixa mida ( a ull).Anirem envoltantlos un per un i els anirem deixant sobre la plata del forn amb un paper sulfurat.

Posarem una altre làmina de pasta de full sobre la taula de treball, sempre enfarinada i farem el mateix amb trossets de sobrassada.Els posarem a la plata del forn.

Posarem una altre làmina de pasta de full i farem uns quadradets, posarem un pessic de tunyina al mig i unirem les cuatre puntes com per formar petits saquets.Si ens mullem una mica els dits amb aigua, la pasta quedara més enganxada i no s'obriran els paquets al coure's.

Agafarem una última làmina de pasta de full i la untarem amb ou batut, hi tirarem una mica de sal (si es sal grossa o maldon queda millor), formatge ratllat i opcionalment herbetes (ex: l'orenga hi queda molt bé) i llavors ho tallarem amb la forma que vulguem: en triangles, quadrats... i a la plata del forn.

Els fulladets de sobrassada i mini-frankfurt els pintarem amb ou batut i els posarem unes llavoretes pel damunt per diferenciar-les. Els de tunyina només els pintarem d'ou.

Posarem tots els fulladets al forn i els trurem quan siguin dauradets, tenin en compte que els de formatge es couen abans que la resta.


dilluns, 8 de desembre de 2008

MAGRET D'ÀNEC AMB PARMETIER GRATINAT DE PATATA I BOLETS

Quin títol més llarg, oi????

Sembla complexe, ja que el títol sona a carta de restaurant, però la elaboració és molt senzilla, ho veureu tot seguit.
És un plat que, ornamentat adeqüadament, fa les taules festives i estimula els bons paladars.



Ingredients:
(Per a 4 persones)

2 magrets d'ànec grans.
formatge ratllat
300 gr de bolets congelats
1 all


Puré de patates:


1/2 kg de patates
1 ceba
1 nou de mantega.
sal


Elaboració:

En una paella saltejarem l'all picadet, i abans que prengui color hi afegirem els bolets. Posarem sal i els deixarem coure fins que es beguin l'aigua que deixen anar. Els reservarem.


En una olla bullirem amb aigua i sal les patates pelades i tallades a trossets. Quan siguin cuites, les escorrerem i passarem pel passapurés. Afegirem la mantega i rectificarem de sal. Reservarem.

Agaferem uns aros de presentació i posarem sobre el plat, posarem dins l'aro una capa de puré que ompli 1/3 part, ara hi posarem bolets fins 2/3 parts i finalment omplirem de puré (deixant 1/2 cm per arribar al final de l'aro). Posarem una capa de formatge ratllat i retirarem l'aro amb molta cura.
En aquet moment gratinarem uns minuts fins daurar el formatge.












Mentretant, courem el magret a la planxa primer per la part del greix uns 5 min, després el girarem i 3 min més. (així quedarà poc fet, si es vol més cuit fer-lo més estona).


Servir al costat del plat del parmentier.

La presentació pot ser com la de la foto, o bé ,també quedaria molt vistòs tallar a làmines el magret i disposar-lo en forma de vano al costat del parmentier.


També és opcinal servir el magret sol, ja que la carn es prou gustosa, o bé amb alguna salsa ( de fruits vermells o de taronja, per ex.).

dijous, 4 de desembre de 2008

ARRÒS AMB LLET

L'arròs amb llet es un plat que ens agrada especialment al meu fill gran i a mi (crec que som bastant iguals, en general).

Abans de tenir la thermomix feia una recepta que em va donar una amiga ,molt amiga, que es diu Amaya. Ella fa l'arròs amb llet més bò que he menjat mai!!!

Tot i que el faig igual no em queda igual (misteris de la vida)....suposo que em manca el seu "toc"de vareta màgica. Jo , de totes maneres no em desanimo i segueixo provant, algun dia serà com el seu.

Val a dir que si no el comparo amb el que fa ella, qualsevol persona que el tasti el pot calificar de boníssim, i és per això que us en donaré la recepta, per que vosaltres pogueu gaudir d'un arròs amb llet cremós i deliciós amb aquest toc de canyella que a nosaltres ens fa perdre "l'oremus" (s'escriu així????)

TRADICIONAL

Ingredients:
1750 ml de llet
150 gr d'arròs
6 cull soperes de sucre
1 branca de canyella
una pell de llimona
1 pessic de sal
1 cull. sopera de mantega.


Preparació:

En una cassola posarem la canyella, 1 vaset petit d'aigua i un pessic de sal.
Quan comenci a bullir tirar l'arròs i esperar que es begui l'aigua.
LLavors afegir la llet, el sucre i la pell de llimona i remenar continuament aprox. 1h 30 min.
(de fet quan espesseixi ja es pot treure encara que sigui abans del temps)
Quan manquin 10 min per finalitzar la cocció afegir 1 cullerada sopera de mantega i acabar la cocció.
Repartir en bols individuals i posar canyella en pols per sobre.


THERMOMIX

Molts dies, sobretot quan tinc més pressa o he de fer varies coses alhora, l'arròs amb llet el faig amb la thermomix, que no és per dir-ho però considero que surt molt bò també, i és molt més fàcil i ràpid.
Les fotos són d'avui, fet en thermomix.Veieu quina pinta més bona???



Ingredients:

1.5 l. de llet

150 gr d'arròs

250 gr de sucre

2 branques de canyella

lpell de llimona

canyella en pols

Preparació:

Posar la papallona al vas de la thermomix i posar també la llet, la branca de canyella i la pell de llimona, posar el cubilet i programar 10 min, a 90º i vel 1.

Sense treure el cubilet ni obrir el vas , pesar a sobre la tapa l'arròs, programar 25 min. a 90º, gir a l'esquerra i vel cullera i amb la thermomix en marxa anar tirant l'arròs pel forat de la tapa.

Finalitzat el temps, posar el sucre i programar 5 min, Tº 90 , gir esquerre i vel cullera.

Al final, treure la canyella i la pell de llimona i repartir en bols individuals.Espolvolrejar amb canyella en pols i deixar refredar.



La veritat es que també queda molt cremós i saborós. Veieu la textura en aquesta foto...

dimecres, 3 de desembre de 2008

SALSA DE PIQUILLOS

Seguint amb la línia de salses fàcils, aquesta és també força versàtil.


Ingredients:

5 pebrots del piquillo
200 ml de nata líquida

Posar al vas de la batedora els piquillos i la nata i triturar. Posar la crema obtinguda en una paella i deixar reduir fins la consistència desitjada.Rectificar de sal.
Tenir en compte que quan refreda espesseix.
Si es vol fer servir per algun plat que hagi d'anar al forn i gratinat (ex. pebrtos farcits de brandada) ens podríem estalviar el pas de reduir la salsa a la paella.

La podem utilitzar per pebrots farcits, peixos, verdures al vapor......

SALSA ROQUEFORT

Un altre salsa d'allò més fàcil.
És utilitzada bàsicament per carn tipus bistec, entrecot o filet.
De totes maneres a casa l'hem posat també a l'arròs blanc, la pasta i fins i tot al peix.


Ingredients:

200 ml de nata líquida
25 gr de roquefort

Posar en una paella la crema de llet i el roquefort a foc suau i anar remenant per aconseguir que el formatge es desfaci. Deixem reduir fins la consistència desitjada i rectificar de sal.
Tenir en compte que quan s'arrefreda espesseix més.
Fàcil, oi???

SALSA DE BOLETS

Aquesta salsa és bastant polivalent, ja que combina igual de bé amb el peix (rap, perca, tronc de lluç...) que amb una carn ( filet de porc o de vedella, bistec, entrecot....)
Es molt fàcil de fer, els ingredients són pocs i el resultat és espectacular.


Ingredients:

400 gr de barreja de bolets
(millor congelats o secs , són més saborosos que els de conserva)
400 ml de nata líquida (especial cuina)
2 alls trossejats
sal i oli.

Preparació:

Posem oli en una paella i quan sigui calent hi tirem l'all trossejat. Quan sembli que vol començar a agafar color hi posarem els bolets encara congelats i els deixarem coure a foc moderat fins que s'hagin begut l'aigua que deixen anar.
En aquest moment hi afegirem la nata líquida, deixant que es redueixi uns 5 min i tot seguit ho passarem per la batedora fins que quedi una salsa ben fina.Rectificarem de sal.
Si es vol més fina encara es pot passar pel colador xinès, però això va a gustos.

Aqui es a la paella amb els bolets sencers , abans de passar per la betedora.
En aquest cas eren trompetes de la mort.

dimarts, 2 de desembre de 2008

RAP AMB SALSA DE BOLETS




Aquesta és una recepta que té molt d'èxit a casa, sobretot perque no som especialment amants del peix, i fet d'aquesta manera queda tant sorprenentment bò que ens encanta. És la manera de menjar peix més sovint, ja que som conscients de la necessitat d'una dieta equilibrada i dels beneficis de menjar peix. Aquesta recepta és una de les que ens fan més fàcil menjar peix, no resulta cap esforç especial.

Ingredients:
(per 4 persones)

4 raps de racció
400 gr de barreja de bolets
(poden ser congelats, jo utilitzo els de la Sirena)
400 ml de nata líquida (de cuinar)
2 alls pelats i trossejats
sal i oli.

Preparació:

Preescalfem el forn a 180º. Mentre s'escalfa posarem els raps en una safata per anar al forn, els salarem i els hi posarem un raig d'oli pel damunt. Els ficarem al forn aprox 15 min. No han de fer-se molta estona, ja que si no quedaríen molt secs, i ens interesa que quedin melosos.

Mentre es couen els raps, posarem en una paella al foc els alls, i deixarem que es facin uns segons, però no s'han de torrar, quan ens sembli que volen començar a agafar color li tirem de seguida els bolets encara congelats i els deixem fer a foc moderat fins que s'hagin begut l'aigua que deixaran anar.
Si mentretant els raps estan ja cuits, els treurem del forn i els reservarem al calor.
Quan els bolets siguin cuits, afegirem a la paella la nata líquida i la deixarem reduir 5 min, per integrar els sabors i tot seguit passarem la salsa per la batedora (tipus túrmix) fins que quedi els més fina possible.Rectificarem de sal.
Arribat aquest punt la salsa es pot utilizar tal qual o passar pel colador xinès quedant així molt més fina. ( a nosaltres no ens cal, ens agrada trobar la textura del bolet, però això va a gustos).

Per servir és millor fer-ho en raccions individuals, ja que queda més ben presentat.
Posarem el rap al plat, el naparem amb la salsa i ho ornamentarem amb una mica de gràcia (per ex: alguns bolets reservats, o una flor de pell de tumàquet, o alguna herba aròmàtica tipus julivert....).

dilluns, 1 de desembre de 2008

COCA DE ESCALIBADA



De vegades, si tenim convidats a sopar el divendres, per tenir una mica més de varietat i no fer tantes pizzes, ens agrada fer coques salades, amb els ingredients que tenim a la nevera o al congelador.
En concret la última va ser de escalibada, tomàquet i formatge de cabra.

La massa que utilizo actualment és copiada d'una forera de mundorecetas que es diu anitin i és la següent:

1 vas de oli d'oliva
2 vasos d'aigua
25 gr de llevat fresc de forner
sal
700 o 750 gr de farina de força (serà una mica a ull)


(us posaré la preparació en thermomix i en tradicional)


Thermomix:

Posarem els líquids al vas, 2 min a 37º i vel 3.
Afegir el llevat i barrejar uns segons sense Tª i a vel 3.
Tot seguit afegir la farina i la sal (com una culleradeta de cafè), i barrejar a vel. espiga durant 3 min. Es millor no posar tota la farina de cop, guardar-ne una mica i afegir a mida que sigui necessari.Ha de quedar una pasta que no s'enganxi a les mans però no massa dura tampoc.
Treure del vas i deixar reposar fins que hagi llevat i doblat el seu volum, llavors estirar sobre la placa del forn sobre un paper parafinat i coure uns 15 min. (així evitarem que s'estobi la massa quan hi posem les verdures).
Quan la treiem del forn és el moment de posar-hi les verdures que vulguem. Jo en aquesta ocasió he posat escalibada que tenia congelada (ceba, pebrot i alberginia), però podem posar-hi el que ens sembli o tinguem a mà: carbassó, tomàquet, tunyina, formatge de cabra,espàrrecs verds, etc....
Coure al forn a 180º -200º fins que estigui doradeta i cruixenteta.

Tradicional:

A sobre del marbre posarem la farina i la sal en forma de volcà (guardant-ne una part per afegir si és necessari). Al mig hi afegirem l'oli i els vasos d'aigua tèbia, havent desfet el llevat prèviament en un d'ells). Amassar a mà durant 10 min. afegint la farina que sigui necessària per que quedi amb una textura no massa dura però que sigui fàcil de manipular.
A partir aquí continuar com està descrit en el procés anterior.

Segons anitin, la autora de la recepta, amb aquestes quantitats surten 2 coques grans, si volem només una es pot dividir en dos la quantitat dels ingredients (tenin en compte de reduir els temps de la preparació). En tot cas ella a profita per fer-ne dues : una de salada i una de dolça, ja que diu que es pot fer perfectament el farcit amb poma, molt sucre i canyella. Jo no ho he provat mai encara, ya que cada vegada que l'he fet he necessitat les dues coques salades.